Un dels majors actius de la destinació de viatge Geòrgia és la seva varietat de paisatge, cultura i clima. Geòrgia és tan petita que pots creuar-la fàcilment en un dia, però experimentes totes les formes de la natura. Enormes glaceres dominen les serralades del nord a Svaneti i Tusheti, es produeixen vins formidables a les muntanyes de Kakheti, més a l'est, els deserts secs i calents que limiten amb Azerbaidshan. A la costa del mar Negre, en canvi, el clima càlid i molt humit et fa sentir als tròpics. Els experts diuen que la república sud-oest d'Adjara acull les millors valls per a rierols escarpats. A mesura que la temporada de pluges arriba a l'hivern i principis de la primavera, aquest és el moment de trobar nivells d'aigua èpics a la selva verda d'Adjara. De totes maneres fem el viatge per l'espectacular coll de Goderzi de 2024 metres d'alçada, sabent que podem saltar a les muntanyes turces de Kackar durant uns dies si l'aigua demostra que és baixa.

També de camí hi ha una tasca patrimonial per fer des del meu primer viatge a Geòrgia. Quan em vaig trobar amb greus problemes mentre les tempestes aixafaven la meva motxilla, una família local em va donar refugi i em va proporcionar totes les necessitats en aquella situació d'emergència. Ara era el moment de passar, dir gràcies i hola. La visita només volia deixar unes paraules amb l'ajuda de Gio, però és clar que vam acabar a les 10 del matí amb dues ampolles buides de vodka i una taula plena de menjar. Va ser increïble! Qui es pregunta que no ens importava el riu sec Adjaritskali, que és una potent classe 4 en gorges profundes durant el desglaç a la primavera. El pla B també va suposar un canvi en la logística, ja que Gio i Webkho no estaven preparats per creuar fronteres internacionals. Simplement van oblidar els passaports a Tbilisi. Però no importa, uns dies de descans per a ells i vam contractar a les carreteres de Batumi, la capital d'Adjara. Tot i que el nostre nou conductor Murman només parlava georgià i rus, ens va portar directament al poderós riu Coruh, a només unes desenes de quilòmetres darrere de la frontera.

A la nit instal·lem el nostre campament en una comissaria de policia en ruïnes. Tot el poble s'ofegarà a l'enorme embassament de la presa d'Artvin per la qual cosa ja han destruït la majoria de les cases. Per a nosaltres el lloc de campament perfecte del poble fantasma! Arribats a Yusufeli, el cor del turisme fluvial a la vall de Coruh, ens dirigim directament a la posada de Barhal. Aquest rierol d'aigua cristal·lina està alimentat pels grans camps de neu del mont Kackar (3937 m) i ofereix una de les millors aigües braves de tota Turquia. Una infinitat de gotes, ràpids tècnics, potents taps, espectaculars boosts i un bon cabal fins i tot a ple estiu. La riera de Barhal no ha estat tocada per les preses fins ara. Tant de bo sigui així per molts anys més! Quan intenteu córrer la part superior més dura des del poble de Barhal, assegureu-vos de trobar l'últim remolí abans d'un sifó imperturbable que bloqueja un petit canó just al costat de la carretera. Els arbres no són un perill important, però si n'hi ha, probablement s'han situat al lloc més estret. Així que cuida't! El Barhal també és un gran riu si us agrada el rem de marató. No hi ha res que us impedeix remar fins al campament de Greenpeace a Birol's. Uns 30 quilòmetres llargs, la segona meitat una cursa agradable de classe 2 a 3 sense fi.

El Coruh ha perdut gran part de la seva excel·lent reputació des dels temps en què es comptava entre els deu millors rius de ràfting del món. En els darrers cinc anys es van començar a construir diverses preses, deixant només seccions curtes d’aigua fangosa marró en una vall propietat de fosses de pedra, camions i erugues. Almenys el congost de Yusufeli fins a la confluència de Barhal segueix sent un gran camí lateral.

Després d'haver córrer el Barhal tres vegades, tornem a Batumi. El clima a la vall de Coruh és insuportablement calorós, però almenys sec. A la costa, en canvi, s'acumulen grans núvols davant de la serralada del Pàntic i cobreixen les terres baixes amb una capa d'humitat. Perdent litres de suor ens convida el nostre conductor a casa dels seus pares, a uns 30 quilòmetres al nord de Batumi. En arribar-hi descobrim una agradable sorpresa: durant la nit plovia als boscos de l'interior i ara hi ha una mica d'aigua que flueix per la sempre verda vall de Kintrishi. Kintrishi creek és absolutament estrany per a nosaltres. Tenim ganes d'arrossar-nos per Centreamèrica. Aire molt calent, molt humit, vegetació densa amb falgueres gegants, aigua tèbia, fauna abundant. Estem sorpresos mentre portem les nostres barques des de la casa de guardabosques (estem al mig del parc nacional de Kintrishi) uns centenars de metres riu amunt.

A l’aigua ens submergim directament en un escarpat laberint de pedres. Tres còmecs no són molta aigua, però les roques són rodones, la majoria cobertes amb una capa de molsa misericòrdia. Es tracta d’un remolí al màxim, el riu amb prou feines és més dur que una classe 4, però els revolts forts i el desnivell alt ens mantenen concentrats. La secció central, un desnivell de tres metres, arriba inesperadament i la piscina curta que hi ha al mig requereix el cop de boof en el bon moment. Quan veiem el pont de presa, ignorem el cotxe que hi ha a sobre i continuem. Sorpresa! El corrent s'ha augmentat a 6 o 7 cúcecs, els ràpids es fan més fàcils però el corrent guanya potència. Tot això en un bell congost de la jungla que ens recorda al Kaituna de Nova Zelanda.

Segur que aquest és el lloc per venir a la primavera i gaudir dels tròpics euroasiàtics.

Torna a la primera part ...

Totes les fotos del viatge de Advocate a Geòrgia van ser preses per Boby Frieser i Sei Bauer. Gràcies per això, amics!