Creieu que només podem anar cap a l’est? No ens coneixeu bé! Molt abans que el Scheuer es convertís en bavarès, a l’estiu hi havia un destí de viatge: el sud de França i la vall d’Aosta. Bé, l’amor vell no s’oxida. A principis de setembre, els rius més bonics entre les muntanyes més altes ens van atorgar públic, i també vam comprovar la idoneïtat de Toros a la regió del Mont Blanc. Et voilá, on y va!

Des de Munic a través de Suïssa, des de l'oest de la república fins a la vall del Rin, fem creuer (perdó, no pot anar més ràpid, sinó haurem de pagar, com diuen els suïssos) cap al llac de Ginebra. Per Martigny arribem al Gran Sant Bernat i mirem cap avall cap a la vall de la Dora Baltea. A mesura que baixem pel coll cap a la localitat homònima d'Aosta, després de tot la capital de la regió autònoma, ens adonem del clima favorable d'aquest racó dels Alps poc conegut: aquí hi creix el vi als peus dels quatre mil. Apilats geomètricament correctament, les vinyes s'estenen pels vessants en bancals, amb camps de neu brillant just abans de l'horitzó.

Dora Baltea – Mont Blanc darrere d'ella

De camí cap a la plana del Po, la Dora Baltea recull els afluents d’esquerra i dreta, les valls penjades i escarpades de les quals sempre desemboquen en gorgs inaccessibles a la vall principal. Mentre que l’aigua blanca i nítida espera els afluents al juliol i a l’agost, la Dora Baltea queda per al palista a la tardor. Sense afectar-se de les centrals elèctriques, el riu glacera passa per darrere de Courmayeur i Pré St. Didier fins a Morgex. Aquí el riu desapareix a les canonades i si voleu remar aquí a la tardor, heu de complir els temps de descàrrega de la central. Al fons del canó de l’infern, 40 metres cúbics es disparen cap a una font poderosa al llit del riu gairebé sec en els moments adequats.

Al setembre ens queden tres rutes de primer nivell que podrem experimentar amb cabal petit, mitjà o fins i tot cruixent, segons l'hora del dia. El riu ens fa esport, però les muntanyes romanen per a la nostra ànima. Es pot arribar a alt a la Vall d'Aosta. A l'àmplia vall alta de la Dora di Veny estem molt a prop de les glaceres. La vall del Gran Eyvia és l'entrada de la cadena del Gran Paradís. Aquí també podem esperar una exquisida aigües braves de boulder en quart grau. Sí!

Isère: el clàssic del rem a França

Un cop ens hem omplert de les onades i potser fins i tot tastat un cafè à la Valdotaine, marxem cap a França. Sobre el Petit Sant Bernat (2188 m) ens endinsem en moltes serpentines cap a la vall de l'Isère. Volem passar de tres a quatre dies aquí a Bourg St. Maurice. El riu està regulat per centrals elèctriques durant tot l'any. L'aigua està disponible amb només prémer un botó, programada per satisfer les necessitats dels aficionats als esports aquàtics. No és estrany, el ràfting és un gran negoci aquí. I amb raó: l'Isère és un riu juganer, de segon a quart grau feble. Innombrables onades, roques petites i grans, un congost semblant a un congost amb un factor sorpresa. Tot es complementa amb un dels canals d'aigües braves més difícils d'Europa. El curs d'eslàlom de Bourg St. Maurice és almenys sòlid durant la III-IV Guerra Mundial. Amb Full Flow t'agrada seguir les línies de llum.

Els dies de vacances s’acaben, sortim de la vall per la ciutat olímpica d’Albertville cap al nord per a la darrera parada del recorregut. A la part francesa del llac Ginebra, la Dranse fa la resta. Aigües amunt dels Alps, el control de la central elèctrica també promet seguretat aquàtica. A més d’alguns ràpids sucosos, el riu clar té aigües blanques meravellosament juganeres. El final perfecte de la nostra gira pels Alps Occidentals!